ADEREZO
Carrer Mayor, 51
Albacete
Tapes

 Si alguna vegada us heu preguntat on es troba la distància real entre les expressions “el temps s’ha aturat” i “el teu temps s’ha aturat”, la resposta és Albacete. Potser no sóc del tot just, sobretot perquè la conclusió l’he tret de la primera –i fins ara única- visita que he fet a la ciutat manxega. Però a risc que la meva conclusió sigui del tot desproporcionada i precipitada, només un consell: si heu de dinar a Albacete, millor que us ho prengueu amb calma.

La meva experiència en aquesta ciutat va iniciar-se amb l’objectiu d’anar de cap al tret segur. O el que és el mateix, anar cap el centre històric per deixar-me emportar pels tòpics de la zona. Allà, en ple laberint ordenat de carrers peatonals, trobareu l’Aderezo. A primer cop d’ull des de l’exterior, res especial. Un local sense cap reclam particular, envoltat d’una àmplia oferta d’establiments que es troben paret amb paret en el mateix carrer. Es tracte, això sí, d’una clàssica ‘taperia’ castellana que t’oferirà -si més no un dissabte al migdia- molt ambient i molt moviment. No et deixis enganyar per la primera impressió. El moviment, o la sensació de moviment és inversament proporcional a la rapidesa del servei. Un consell important: no perdis els nervis.

Assumida la marca de la casa i el prudencial, i educat, temps d’espera, la veritat és que la qualitat (i quantitat) dels plats et farà perdre de vista aquest detall. El poc discutit costum d’atrevir-se amb els productes de la terra es resumeix aquesta vegada en una generosa ració de formatge manxec. Curat si pot ser. I un no menys generós plat de llom de l’Orza. Aquests poden ser, perfectament, els entrants. Si el teu instint aventurer demana emocions més fortes pots provar l’Atascaburras, un plat que barreja el bacallà amb l’all, o el Bienmesabe, versió manxega del cazón andalús. Sinó, sempre ho pots deixar per a una altra visita.

Secret-iberic

Pocs riscos amb els primers, i menys encara amb el plat principal. Poques coses més segures que uns bons ibèrics. En aquesta ocasió, aposta pel secret i la ploma. No et decebran. Racions ben treballades, amb una carn de porc tendre i ben feta a la brasa, i una bona guarnició de patates de pobre.

Pluma-iberica

La rematada, en aquest cas, pel dolç final. Si et deixes aconsellera, no pots deixar passar el pastís de galeta. Un avís: a l’Aderezo el fan amb molta galeta. Però molta, molta. I molta xocolata. Però mooolta. Brutal!

Pastis-de-Galeta

Arribats a aquest punts et preguntaràs: val la pena l’espera inicial, i la dosi de paciència invertida? Doncs mira, tot és opinable, però si és cert que a l’Aderezo el temps va quedar aturat unes quantes hores, el cert és que, aquesta vegada, no va suposar cap contratemps important.