Franc Lluís (@franclluis) / No n’hi ha cap dubte. El cartell d’aquesta edició de La Vuelta és imponent. No en va, es tracta de la tercera gran després de Tour i Giro. Però no fa pas tant que s’havia convertit en una prova residual, malvivint en un calendari que no l’esperava precisament amb els braços oberts. Després d’haver-se convertit durant uns quants anys en refugi de corredors o bé massa veterans, o massa joves, o amb un talent limitat que els impedia brillar en altres curses, ja fa unes quantes edicions que La Vuelta ha trobat el seu espai. Coincidint amb el canvi d’aquell espantós mallot daurat per el vermell actual. I també amb l’aposta per un recorregut molt atractiu, amb petites emboscades i finals explosius. Inspirant-se en les clàssiques i fent gaudir els aficionats que volen evitar sigui com sigui la previsible migdiada. La prova; el podi del 2014 amb Contador, Froome i Valverde.

Podi-2014-(bo)

Aspirants amb bones cames
Ara bé, dit això, el gran dubte és: vénen a disputar-la? Que Froome, Quintana, Valverde i Nibali són molt bons ja ho sabem tots. Però potser les cames, el cap o la preparació no els arriba per tant i senzillament només acabaran servint com a reclam per La Vuelta i ja està. Veurem com avança. Si m’hagués de mullar (que ho faré, no patiu!) apostaria per Nairo Quintana. Per l’edat que té, terriblement jove, i per el perfil de la majoria d’etapes de la ronda espanyola. Fins a nou finals en alt, ideals per un ciclista com el colombià, que afina les cames quan la carretera pica cap amunt. Tinc la sensació que a Froome, Valverde i Nibali els passarà factura el Tour. Com deia abans, ja veurem a mida que avanci la cursa. Temps al temps. En canvi, sí que tinc la sensació que els ciclistes que tenim en un segon focus mediàtic brillaran. Auguro jornades esplendoroses per Fabio Aru i Mikel Landa. Van ser al podi del Giro i si no són al de La Vuelta poc n’hi faltarà. Són joves, sobradament preparats i han tingut un calendari generós pel que fa al descans. Arriben relaxats i amb el ganivet entre les dents. Com l’americà Teejay Van Garderen. Completava un Tour de nassos fins que se’n va quedar fora per una inoportuna malaltia. El seu cas pot recordar una mica el de Contador l’any passat. Quedar-se estroncat a la ronda francesa i venir a reivindicar-se a La Vuelta.

Els de casa? Doncs no em feu parlar…
Pronòstic incert no, el següent. Fa de molt mal dir! Per diferents motius, però aquí mullar-se sí que costarà una mica més. Anem a pams. En Joaquim ‘Purito’ Rodríguez té davant seu una Vuelta feta a la seva mida. L’etapa d’Androrra, per exemple, sembla dissenyada pensant en ell. Però sembla que se li està començant a passar una mica l’arròs pel que fa a la general de grans curses de tres setmanes. Probablement s’emportarà més d’una etapa o dues, però fa la sensació que “la seva Vuelta”, la que duia a les cames, la va perdre fa uns quants anys a Fuente Dé. Pel que fa a David de la Cruz, doncs el sabadellenc tampoc ens dibuixa un panorama gaire clar. De fet, no hauria ni de ser a Puerto Banús per començar el recorregut d’aquesta 70a Vuelta a España. Es va lesionar al Tour de Polònia a principis d’agost, i fins l’últim moment la seva participació a la ronda ha estat una incògnita. L’Ettixx Quick Step l’ha inclòs a la selecció definitiva i, si la clavícula l’hi permet ens pot donar una alegria. Esperem-ho.

David-de-la-Cruz