CLAU 1: Arribem a l’any
Doncs sí, ara sí que sí. Després de tots els partits, totes les setmanes i tots els mesos que hem anant veient com el Sabadell era incapaç de guanyar fora de casa, finalment hem arribat a l’any sense sumar de tres en tres lluny de la Nova Creu Alta. De fet, l’efemèride -em nego a parlar de celebracions, només faltaria- arribarà el proper dilluns. Serà el dilluns 12 d’octubre quan es complirà un any exacte de l’última victòria arlequinada a domicili. Un any, amb els seus 365 dies, del triomf a Palamós davant el Llagostera-Costa Brava. Des de llavors han passat, s’han jugat vint-i-un partits. Partits en els quals el Sabadell no ha guanyat. És més, partits en els quals només ha estat capaç de ‘rascar’ vuit empats. Ahir a Olot es va escapar l’última oportunitat d’evitar l’aniversari, però els de Miguel Álvarez tampoc no van saber passar de l’empat. Un empat amb un regust estrany. I és que, més enllà d’avançar-se al marcador en els primers minuts, el Centre d’Esports es ve veure superat per un rival que va demostrar, com s’havia avisat a la prèvia, que no era un cuer a l’ús.
Ara, pensant de nou en acabar amb aquesta trista estadística més d’hora que tard, només queda esperar la propera oportunitat. O el que és el mateix, el proper partit lluny de l’estadi. En aquest cas, un enfrontament que arribarà la setmana que ve al camp del filial del Levante. Serà llavors?

CLAU 2: La porteria no acaba a zero
Important, per cert, si es vol tornar a guanyar algun dia fora de casa és mirar de deixar la porteria a zero. De fet, només seria una qüestió de seguir la línia marcada fins com a locals. En els tres partits jugats a l’estadi aquesta temporada el Sabadell no ha encaixat cap gol. Resultat? Tres victòries. Per contra, lluny del ‘temple’ ha estat impossible seguir aquesta dinàmica positiva. Els de Miguel Álvarez han encaixat set gols en els quatre desplaçaments que ha fet fins el moment. El bagatge és molt clar: dos gols a Elda, tres a Cornellà, un més a ‘Sadrià’ i un altre a Olot. El d’ahir al municipal olotí podríem dir que va ser un mal menor. I és que els arlequinats poden assegurar que només la falta d’encert en els metres finals dels garrotxins va evitar que Craviotto encaixés algun gol més al llarg dels noranta minuts. Finalment, però per sort, només Sana va superar el porter arlequinat. Va ser poc abans del descans. Tot i això, tant les facilitats donades, com la facilitat amb la que s’encaixen gols fora de casa, són alguns dels aspectes que encara té aquest Sabadell en el capítol dels deures pendents.

CLAU 3: L’Olot no era un cuer qualsevol
Dit això, vagi per endavant que no li vull restar ni un punt de mèrit a l’Olot. Com havia avisat Miguel Álvarez a la prèvia del partit, els de ‘Rodri’ no eren un cuer a l’ús. Tot el contrari. Els de La Garrotxa van demostrar amb escreix que la seva és una classificació completament fictícia. És cert que després de set jornades continuen sense guanyar. I també és cert que després de set partits són, juntament amb Badalona, Olímpic i Pobla, el pitjor atac del grup 3 de la Segona B. Lluny d’aquests dos aspectes, l’Olot va demostrar ahir que les estadístiques, sovint, no són més que això, números freds. I és que qualsevol aficionat que ahir veiés el partit entre Olot i Sabadell tindria seriosos problemes per saber quin equip tancava -fins ahir- la classificació i quin lluitava per mirar de dormir entre els quatre primers classificats.
Una proposta valenta, arriscada i amb les idees molt clares. Si més no a casa seva. Així es va presentar ahir l’Olot per enfrontar-se a l’equip de Miguel Álvarez. Elements tots ells que no li van ser suficients per sumar la primera victòria de la temporada. De tota manera, la sensació és que aquest equip, si no triga massa en estrenar el capítol guanyador, no hauria de patir per evitar-se els ensurts d’última hora que va viure la temporada passada.

CLAU 4: Només Bruno per Pol
Davant l’allau de baixes per lesió que el Sabadell pateix a les últimes setmanes, Miguel Álvarez va apostar per no tocar gens l’onze inicial. Només un canvi va introduir el tècnic andalús a l’equip titular del Centre d’Esports respecte el que va golejar fa una setmana L’Hospitalet. Álvarez va donar entrada, com ell mateix havia anunciat el divendres en roda de premsa, a Bruno en el lloc de Pol Roigé. Un únic canvi i obligat per la lesió de l’extrem barceloní. Un únic canvi que no havia de trastocar gaire els plans, ni la manera de fer de l’equip. No va ser així.
Veient l’inici de temporada que està protagonitzant Pol Roigé, ahir va quedar clar que Bruno no és en Pol. I tot i que seria injust carregant totes les responsabilitats a l’ex del Sant Andreu, de seguida va quedar clar que es notaria, i molt, l’absència obligada del de Castelldefels.
De la resta no es va tocar res. El mateix equip, però, evidentment, amb sensacions diferents. Ni es va estar tan còmode, ni es va arribar amb tanta facilitat com ara fa una setmana. I és que, com també ha insistit el tècnic arlequinat en més d’una ocasió, cap partit és igual a l’anterior, ni els rivals tampoc no presenten les mateixes situacions de joc.

Bruno lluita

CLAU 5: Primer penal de la temporada
I per acabar, l’última ‘clau’ de l’Olot-Sabadell la reservo per una de les poques alegries que ahir es van emportar els prop de dos-cents cinquanta arlequinats que es van apropar al municipal olotí. M’estic referint al gol d’Álex Cortell. El primer en competició oficial del davanter valencià amb la samarreta del Centre d’Esports. Un gol que fa justícia a les ganes i al treball que ha demostrat fins ara el de Moncada, i que, a més, va suposar el primer penal que aquest any li xiulen al Sabadell en partit de lliga. Va ser al minut nou, quan l’àrbitre assistent va veure unes mans dins de l’àrea local i va assenyalar la infracció. Cortell no va tenir cap dubte a l’hora d’agafar la responsabilitat del llançament i va fer el 0-1, que llavors donava avantatge als arlequinats. Un gol que a nivell col·lectiu no es va saber gestionar. De fet, va ser després de marcar quan el Sabadell va cedir el domini a l’Olot i va acabar defensant-se en excés de les arribades garrotxines.
Per contra, un gol que segur que donarà encara més moral a Cortell per seguir en la línia demostrada, i per continuar corresponent a la confiança que Miguel Álvarez està tenint en ell en aquest primer tram de la temporada. (Fotos / CE Sabadell)

Cortell celeb ra 0-1