CLAU 1: Efectivitat de carrer i d’estratègia
Si alguna cosa caracteritza avui en dia el futbol a la Segona B és l’efectivitat. És el tret diferencial que fa que un partit acabi amb un o un altre resultat. Ahir, a diferència del que li havia passat al Sabadell en els últims partits de lliga, l’efectivitat la van posar els homes de Miguel Álvarez. I, a més, per partida doble. Dit això, afegiré que sempre m’han agradat els jugadors de carrer, els llestos, els murris, els que saben buscar-se la vida al camp de futbol. I si bé és cert que desconec si Álex Cortell és un d’aquests jugadors forjats al carrer o a la plaça d’algun barri o poble, ahir va demostrar que és un dels més espavilats de la classe. El davanter valencià va llegir abans que ningú que el capità de l’Alcoyano, Óscar López, cediria la pilota enrere. Es va avançar a l’acció del defensa rival, va esperar l’errada i va acabar marcant a porta buida després de superar Marc Martínez -porter dels alcoians- amb una vaselina a l’espai. Un gol de deu.
El segon gol del Sabadell va ser un premi a la pissarra i al treball d’estratègia de Miguel Álvarez. Tantes vegades que hem sentit al tècnic arlequinat parlar de la importància de les accions a pilota aturada, i ahir li va arribar la recompensa. Servei de cantonada de Banatero i rematada de primera d’Ernest Forgas per colar-la dins la porteria alacantina. Dos a zero, i cap a casa.

Cortell celebra 1-0 02

CLAU 2: Craviotto es reivindica
Amb el d’ahir ja són quatre els partits jugats a casa en els quals el Sabadell ha aconseguit deixar imbatuda la seva porteria. Tot el contrari del que passa quan l’equip juga lluny de la Nova Creu Alta, i amb l’única excepció del partit de fa dues setmanes contra l’Hércules, els arlequinats són un mur quan del que es tracte és de protegir la porteria de Carlos Craviotto. Contra l’Alcoyano, com ja havia passat davant l’Olímpic, la Pobla o L’Hospitalet, ho van tornar a aconseguir. A més, aquest cop amb una actuació de notable alt del porter lleidatà del Centre d’Esports.
Assenyalat després de la mala sortida que li va costar el 0-1 contra l’Hércules, ahir Craviotto va fer una actuació rodona. Valent i arriscat en les sortides, anticipant-se a les jugades d’atac dels rivals, i decisiu sota pals. La veritat és que l’Alcoyano no el va incomodar en excés, l’ex de l’Hospi va estar atent, i encertat, a l’hora d’evitar qualsevol ensurt de l’equip dirigit, curiosament, per un dels grans porters del futbol espanyol, l’exinternacional Andrés Palop.

CLAU 3: Adama és el futur immediat
Un altre dels noms propis d’aquest Sabadell-Alcoyano és Adama Touré. Titular fa una setmana contra l’Atlético Levante, el migcampista malià va repetir titularitat ahir. Aquesta vegada, però, jugant en la seva posició més natural; com a migcentre. Adama ‘va seure’ a la banqueta Yeray Sabariego, i va complir amb escreix. Com va apuntar Miguel Álvarez a la roda de premsa del pasdsat divendres, l’ex de l’Sporting encara no té un ritme cent per cent òptim, però el cert és que ningú no ho diria. És dels que juga fàcil, no es complica la vida a l’hora de treure la pilota del darrera i, a més, amb un punt de contundència en les accions defensives que sempre va bé. Com se sol dir en aquests casos, si aquesta és la seva versió regular, preparem-nos per disfrutar d’Adama quan se’l pugui veure a ple rendiment. De moment, per projecció i per edat és un jugador de futur. Però el més important, fins i tot, és que el seu futur és un futur immediat.

Adama condueix
CLAU 4: En un mocador
Dit això, els noranta minuts d’ahir, i la victòria contra l’Alcoyano, van fer que el Sabadell passés de veure’s abocat a la zona baixa, a dormir vuitè, capitanejant el grup d’equips que tenen catorze punts, i a tres punts de l’última plaça que portaria a jugar les eliminatòries d’ascens a final de temporada. I és que si la classificació del grup tercer amenaçava amb trencar-se, la desena jornada ha tornat a deixar-ho tot en un mocador. En sis punts de diferència et pots trobar des de lluitant per l’ascens, fins a jugar-te l’eliminatòria de permanència a la categoria. I és que, ara mateix, sis punts són els que separen el quart classificat, l’Atlético Baleares, del setzè, el filial del Valencia.
Així doncs, una lliga igualada, amb poc marge de maniobra, i en la qual, la distància entre la victòria i la derrota et porten a veure’t tranquil, o a començar a veure de prop la zona perillosa de la taula.
Un bon avís pels arlequinats abans de visitar el camp del Villareal ‘B’. Un dels ‘gallets’ de la categoria, què no viu el seu millor moment de la temporada, però que tampoc no sembla, si més no sobre el paper, el millor rival per mirar de trencar la ratxa de més d’un any sense guanyar fora de casa.

CLAU 5: Ball d’horaris
I per acabar-ho de rematar, una preocupació. L’entrada d’ahir a l’estadi va ser la més baixa en un partit de lliga del que portem de temporada. Si després de tres partits en ascens, l’enfrontament contra l’Hércules ja va suposar un petit pas enrere, ahir en vam tenir un altre. Segons xifres oficials, el Sabadell-Alcoyano el van veure 1.935 espectadors. Per sota del llindar psicològic -i pírric- dels 2.000. Una xifra que sorprèn especialment quan fa uns dies el propi club va anunciar que s’havia assolit la xifra dels 2.500 abonats. És a dir, fent un càlcul ràpid, i una relació de fets encara més ràpida, la primera conclusió és que poc més de 500 socis no van anar al camp ahir.
Sense buscar ni excuses, ni perquès, cal tenir en compte que per anar a la Nova Creu Alta acabarà sent imprescindible una doble titulació universitària i un parell de màsters. Si més no, per arribar a assabentar-se dels horaris dels partits. En el que portem de temporada, en només a la lliga, el Sabadell ja ha jugat en cinc horaris diferents. Contra l’Olímpic el diumenge a les 19h, davant la Pobla, també diumenge, però a les 18h. Quinze dies més tard, amb la visita de L’Hospitalet, va ser el diumenge a les 17:30h. Contra l’Hércules, com tots recordareu, va ser diumenge a les 12h, i ahir a les 18:15h. Cinc partits, i cinc horaris. I espera’t, que contra el Lleida Esportiu, d’aquí a dues setmanes, un sisè horari. Llavors serà dissabte a les 18h. El que dèiem, serà la raó, o només una de les raons que expliquin la baixa afluència d’espectadors al ‘Temple’, però, sigui com siguin, no deixa de ser un problema que no sapiguem, amb una certa normalitat, a quina hora s’ha d’anar a veure els partits a casa del Sabadell. (Fotos / CE Sabadell)