CLAU 1: Mitja part llençada
No és la primera vegada que passa, i això és el més preocupant. El Sabadell va tornar a ‘regalar’ els primers quaranta-cinc minuts de partit, i això, sigui a la categoria que sigui, s’acaba pagant gairebé sempre. Fa quinze dies contra l’Alcoyano el risc, aquesta particular manera de jugar a la ruleta del futbol, va sortir bé. Llavors, tot i jugar a casa, els de Miguel Álvarez van cedir la pilota i el control del partit als alcoians, però la manca d’encert de cara a gol dels homes d’Andrés Palop va evitar que el marcador es mogués. Si més no, en contra del Sabadell. És més, quan es va moure ho va fer a favor del Centre d’Esports. Aquesta vegada, però, no hi va haver tanta sort. En menys de quinze minuts el Lleida Esportiu va batre Craviotto per primera vegada.
Però el que dèiem, no és només una qüestió d’encaixar o de no encaixar. Això, si voleu, potser és el de menys. El més preocupant, fent cas a l’aspecte de les dinàmiques, i dels estils de joc, és que l’equip, com a mínim a casa, ha de fer tot el possible per portar el pes de l’enfrontament. I no va ser el cas. Si, a més a més, la reacció no arriba en quant et veus per darrere en el marcador… encara és pitjor.

CLAU 2: Encaixar és perdre
Un altre dels aspectes a destacar és que, com ja va passar el dia de l’Hércules, encaixar un gol a casa ha estat sinònim de derrota. I no, aquesta vegada no és un argument de sensacions o un aspecte psicològic. No. És un tema numèric i estadístic. Dels sis partits jugats fins ara a la Nova Creu Alta, el Sabadell ha estat capaç de deixar la porteria a zero en quatre ocasions: Olímpic, Pobla, L’Hospitalet i Alcoyano. Resultat? Quatre victòries. Per contra, quan els de Miguel Álvarez han rebut un gol a casa, han acabat perdent el partit. Primer va ser contra l’Hércules. I ara ha estat davant el Lleida Esportiu. Una curiositat, en tots els dos casos el marcador final ha estat el mateix; 1-2.
Ara només queda esperar que aquest argument no es converteixi en un altre entrebanc a superar pels jugadors arlequinats. Que igual que sembla passar amb la estadística de no guanyar lluny del ‘Temple’, que el fet d’encaixar a l’estadi no suposi una llosa massa feixuga de suportar.

CLAU 3: El ‘refredat’ d’Agustín Fernández
Un amic em va dir fa algunes setmanes: “Esperem que no se’ns refredi Agustín”. Doncs bé, el maleït ‘refredat’ ha arribat, i ho ha fet en forma de lesió muscular. El central extremeny, pilar en el qual s’estava sustentant la defensa del Sabadell aquest any, es va veure obligat a demanar el canvi quan encara no s’havia arribat a la mitja hora de partit. La raó, un avís de sobrecàrrega muscular. És a dir, ho va fer per precaució, abans que la cosa no anés a més. Les posteriors proves mèdiques a les quals se’l va sotmetre van acabar de confirmar el diagnòstic. No pateix res greu. Pateix una distensió a l’abductor de la cama esquerra que, si no passa res estrany, el farà perdre’s el partit contra el Reus, però que l’hauria de fer estar de tornada per rebre el Barcelona ‘B’ a la Nova Creu Alta la propera setmana.
Sigui com sigui, caldrà veure com es sobreposa l’equip a la circumstància de no poder comptar amb Agustín per primera vegada aquesta temporada. I és que els dels passat dissabte contra el Lleida Esportiu són els primers minuts que el ‘Doc’ s’ha perdut aquesta temporada. Fins ara ho havia jugat tot. I, juntament amb Craviotto, Agus Medina i Valentín, era un dels quatre jugadors de la plantilla arlequinada que havia disputat tots els minuts possibles en lliga. Un honor que, ara mateix, ja només és cosa de tres.

CLAU 4: Batanero s’estrena
De les poques notes positives que deixa la derrota davant el Lleida Esportiu, una d’elles és l’estrena golejadora de David Batanero a la Segona B. En el seu primer any a la categoria de bronze, el de Sallent està destacant per ser un dels ‘intocables’ a l’esquema tàctic de Miguel Álvarez. Una esquerra de luxe, que dissabte li va servir per sorprendre Crespo, porter del conjunt del Segrià. Un llançament llunyà, aparentment sense massa perill pel porter visitant, però que aquest no va saber blocar del tot, i que va acabar suposant l’1 a 2, què en aquell moment donava esperances de remuntada al Sabadell.
Més enllà de molta o poca bellesa del gol, és el primer gol de l’exmigcampista del Terrassa. Esperem que el primer de més. I és que en aquest Sabadell, a l’espera de trobar una referència més definida en aquest capítol golejador, totes les aportacions sumen.

Batanero celebra 1-2

CLAU 5: #LuchemosconAlvaro
Per últim, ni puc, ni vull oblidar-me de l’Álvaro. Per si a dia d’avui encara algú no sap qui és l’Álvaro, us diré que és un jove soci del Sabadell, un soci de només quatre anys, que pateix el que des de fa temps s’anomena una malaltia rara. En el seu cas, una malaltia que no pateixen més de vint persones a tota Espanya, i que afecta al seu sistema neurològic. Una malaltia degenerativa que, a més, suposa una despesa econòmica molt important per a la seva família.
Doncs bé, gràcies a la gent de la Penya Honor 1903, dissabte passat vam conèixer la història d’aquest jove lluitador. I gràcies a la gent d’aquesta penya, a la família de l’Álvaro i al suport de tota la família arlequinada, podem dir que la batalla del nostre nou amic la lluitarem entre tots fins al final. Fins que la guanyem.
És per això, que només em queda demanar que entre tots ajudem l’Álvaro. Teniu tota la informació a les xarxes socials, al facebook i al twitter, on els trobareu a @luchemosconalva. És fàcil, totes les aportacions sumen i importen. Totes ajuden. I per començar, res millor que fer-se una fotografia amb el missatge #luchemosconalvaro, per transmetre el nostre suport, i la nostra solidaritat amb la família de l’Álvaro en uns moments tan complicats. Força petit campió! (Fotos: CE Sabadell)

Pancarta LuchemosconAlvaro