TXACOLI
Centre Comercial La Marina
Av. País Valencià, 2
Benidorm (Alicante)
Menú diari: 12€

Qui ha dit que no es pot menjar bé en un centre comercial? Segurament no a tots. De fet, segurament no a la majoria. A Benidorm trobaràs una excepció. A mig camí entre la Manhattan de la Costa Blanca i La Vila-joiosa, amb sortida directa des de l’AP-7, es troba el Centre Comercial La Marina. I allà, el restaurant Txacoli. Un ‘basc’ descobert per sorpresa després de tants i tants viatges per aquesta zona, i de tantes i tantes ‘aturades tècniques’ en aquest centre comercial. Aquest cop, però, vaig decidir deixar de banda el sempre recorrent Burger King, i em vaig endinsar al Txacoli.

Comparacions i llicències al marge, la primera sorpresa agradable és la seva decoració. Compleix els mínims exigibles d’un local que et vol transportar a qualsevol de les famoses ‘sidrerías’ o ‘asadores’ d’Euskadi. Tot i que carregat de tòpics –només faltaria-, el Txacoli és un petit refugi enmig del territori que separa el decadent món de Terra Mítica i la bogeria de gratacels que no deixen veure la sorra de les platges de Benidorm. Envoltats d’una àmplia oferta d’ampolles de sidres i diferents varietats de vins, entre els quals destaca la que dóna nom al local, la primera elecció que hauràs de fer és, precisament, la beguda. La carta de líquids és generosa, però si et decideixes pel menú del dia, ho hauràs de resumir entre el ‘ví de la casa’ o el no menys manit ‘tinto de verano’. En aquest cas, em vaig decidir per aquesta segona opció. El risc és alt, ho reconec, però vaig sortir prou ben parat. De fet, el principal problema sempre s’amaga darrere el que es coneix com ‘toc personal’. En aquesta ocasió comprovaràs que el ‘toc’ del Txacoli és un bicolor inicial més que preocupant. Refresc de llimona al fons de la copa, i ví a la part superior. Un cop barrejat el resultat és acceptable. Suficient.

tinto de verano

Superat el primer glop, i mai millor dit, arriba el moment d’escollir el menú. Les poques expectatives inicials queden superades sense gaire problemes. De plat principal secret ibèric. Fluix i bàsic en quant a una guarnició de patates fregides congelades i verdudes a la brasa, el resultat en quant al nivell del secret ibèric és notable. Sobretot, tractant-se d’un plat de menú.

secreto iberico

En quant a les postres, fes cas al concepte casolà. No t’enganyen. Això, però, no significa que li tinguin agafada la mesura. Un nivell mig-baix, confirmat amb una ‘cuajada’ que ‘justejava’, i força. Tot i això, si vols un resum de bo, maco i ajustat, encertes. Si més no, després de deixar de banda les cadenes multinacionals que proliferen en aquest tipus d’establiments comercials, i deixant per a una altra ocasió l’aventura d’endinsar-te pels carrers del Benidorm més històric a la recerca d’un restaurant més sofisticat.